Avui parlem de “Lo que la pintura da”, de José Saborit, editat per Pre-textos

Avui parlem de “Lo que la pintura da”, de José Saborit, editat per Pre-textos. I ho fem amb una altra cara nova: la Paula Puigmartí, aprenent de llibretera de Documenta els matins. Ella ens ha recomanat aquest recull de textos breus sobre l’acte pictòric. Un diari de pintor erudit. Què ens dóna la pintura? En parlem quan passeu per Documenta! Transcripció del vídeo: Josep Cots: Bé, últimament en aquesta casa hi ha molts canvis. Fa quinze dies us vam presentar el Lluís, un nou llibreter de Documenta, i avui us presento la Paula, que també és una nova llibretera de Documenta. Ella ve els matins i ell ve a les tardes. I quan li vaig proposar fer una pel·liculeta d’aquestes, li vaig dir “quin llibre estàs llegint que t’ha agradat?”. I què em va contestar? Paula Puigmartí: “Lo que la pintura da”, de José Saborit. J: Editorial Pre-textos. P: Sí. Llavors, jo vaig agafar aquest llibre bàsicament (ja t’ho vaig explicar) perquè jo havia utilitzat tant la seva obra pictòrica com la seva obra escrita pel treball final de carrera. Llavors… J: I sobre què era el treball final de carrera? P: Sobre l’art inacabat. Llavors, em va cridar l’atenció, vaig dir “ai, mira! Ha publicat això”. I m’ho vaig començar a mirar i em va agradar bastant. J: I per què t’ha agradat tant? P: Bé, són… El llibre bàsicament són textos breus que parlen sobre la pintura; sobretot sobre l’acte pictòric, no? Ell és pintor i, bé, reflexiona molt sobre la seva professió. I trobo que és una mica… un diari de pintor. Com reflexions que ell va fent, que són una mica personals però que trobo que són encertades. Jo trobo que estic d’acord amb moltes coses de les que diu. Tu, no ho sé. (Riu). J: Jo t’ho explicaré. (Riu). Jo me l’he llegit (per obligació, naturalment, perquè no el conec) i he de reconèixer que està molt ben escrit. P: Sí, sí. J: Està molt ben escrit i aquest senyor té molta erudició. P: Molta. I què t’ha semblat el títol, Josep? J: Curiós. Perquè jo hauria posat “Lo que da la pintura”. P: Ah, també. A mi m’agrada perquè, al final, en acabar de llegir-lo, t’adones que parla del que dóna la pintura, no només a algú que es dedica a la pintura, com ell, sinó també a nosaltres, que som els espectadors d’aquesta pintura, no? J: Donen coses les pintures? P: Sí. J: (Riu). P: Ell parla molt de la memòria, no? J: I tant! P: Que la pintura t’ensenya a mirar el món, no? A vegades veus una escena i dius “això és de La Tour”, o… Crees com un imaginari visual i t’ensenya a mirar i a fixar-te en coses… J: …intangibles! P: Sí, és que jo sóc molt així, ja ho saps… J: (Riu) El que passa és que, quan jo estava absent, de vacances, me l’heu posat a Art. P: Clar. J: I jo crec que no és un assaig d’art. P: No, és el que et dic: és molt personal, no? J: I què que sigui personal? No és un assaig. Jo crec que és literatura. P: Exacte. Sí, és el que jo he pensat. J: El títol ho diu. P: És literatura sobre art, però literatura. J: És literatura. I parla de coses tan curioses com les “pinceladas”. P: Exacte. Preciós. (Riu) J: (Riu) No ho sé si és preciós. P: Sí, a mi m’agrada molt com ho explica. Trobo que els textos són molt breus, tenen una pàgina i mitja com a molt, i en tan poquet, el que vol explicar-te t’ho explica perfecte. Acabes entenent el que et vol dir. J: Sí. Sí. P: No s’enrotlla. J: El que passa és que parla tot el llibre d’això que has dit tu que vas estudiar, les coses indefinides. Els intangibles. I això a mi em posa molt nerviós. P: Clar, ja m’ho vas dir en el moment. A mi m’encanta. J: Sóc un home molt positiu. (Riu) Bé, com veieu, malgrat la polèmica, aconsellem “Lo que la pintura da”. Pre-textos. José Saborit. (Documenta 87)