📁 Veure tots El cuiner mut
Bacallà a la llauna, més un poema de Miquel Desclot: Una sardina de llauna
Miquel Desclot
Una sardina de llauna
es floreix al seu racó –que a ella
li sembla una sauna plena d’oli i de pudor–
i vol conèixer la fauna amb
qui comparteix pensió.
Quan es llença riallera
del prestatge del costat, ja a la pica
de l’aigüera troba un bacallà salat,
un llenguado congelat.
El bacallà li declara:
–Visc amargat per la set!–
I el llenguado, amb veu menys clara:
–I jo, enravenat pel fred!– I tots dos fan una cara
més llarga que un tamboret.
Corrents, torna la sardina
a la llauna original, que ara troba tan
marina com un aquari reial i
millor que una piscina per
fer vida social.
