Buhos & Las Migas – Milers d’espurnes (subtítols i lletra en català)

2024 – Milers d’espurnes Vídeo oficial: https://youtu.be/CN78wJYVl9E?si=nfdaAxVTPzpSPATG Vídeos de cançons en català amb subtítols. Fomentem les cançons en català, en tota la seva diversitat! Aclariment: es manté la lletra tal com és cantada, sabent que pot haver-hi errades gramaticals. Així mateix, també, voldria demanar disculpes per les possibles faltes ortogràfiques o de transcripció de lletra. Algunes vegades, es percep l’errada, un cop la cançó ja és pujada i ja és impossible de modificar. Administra / edita: Jordi Nerín Toboso També, s’agrairia algun senyal de motivació, per a continuar amb el canal (comentaris, m’agrada…) Moltes gràcies, a tothom, per la vostra col·laboració! Lletra: De petit volia jugar tot el dia, el carrer va ser per mi la meva guarderia. Vam caure jugant a la plaça, vam teixir una cuirassa que avui ens protegeix d’aquest desastre. Als vuitanta les tardes eren llargues i dures, érem els amos de les nostres aventures. I, cada vespre, sortien milers d’espurnes, no com ara que els fem créixer dintre les urnes. Vaig sortir amb un nus a la gola el dia que em van fer fora de l’escola. Vam profanar les seves “capillas”: “Señor Solé siga de rodillas”. De nens pintàvem un estel a la paret i ens escalfàvem a les nits quan feia fred. A l’any dos mil, ser independentista, era passar-se el joc de l’optimista. Em van trencar el cor a la primera, els vaig veure abraçats tan a prop de l’era, plorava i no entenia què passava, sabia que l’estimava. Escriure històries em salvava, rimava cada nit, mentre fumava. Vaig descobrir l’hivernacle “Serè la rimo, però fumat faig espectacle”. Mai podré oblidar el dia que vaig veure la primera ecografia. O quan la mare dels meus fills em mirava somrient, vam sentir com el seu cor bategava lentament. La Carmeta va marxar al vespre i vaig aprendre que els avis són per sempre. Ser ric no és acumular el capital; és tenir els avis al dinar de Nadal. He tornat nedant d’una illa per veure la meva filla. El nano m’influencia aprenem junts cada dia. I ara sé que vull guanyar la batalla, i tancar-li la pantalla. Vaig veure el millor equip del món, em vaig creure que tornava Puigdemont. Vaig creure que tindríem un país: l’u d’octubre vaig ser tan i tan feliç! Amb el pare comentem tots i cada un dels partits. I si acaba a mitjanit, ho comentem des del llit. M’agradaria poder marxar abans, no m’imagino la vida sense ell. Persegueixo la meva utopia, i no deixo d’intentar-ho cada dia. Sempre penso que serà l’última gira. Serà la pasta o serà l’ego qui m’estira? Ja no vull que em donin cap més premi, em torneu més estúpid i bohemi. I si rebo tres o quatre pals, escrivint és com curo els meus mals. Fa vint anys que tinc vint anys, ja no comparteixo banys amb estranys. Ja fa temps que l’únic que em col·loca, és posar-te rimes a la boca. Vull tornar al pati de l’escola, tornar a amagar-nos en aquell altell. Veure jugar al Barça de Guardiola, i escoltar el català per Calafell. Tornar els divendres a la pista, i fumar d’amagat darrere el castell. Escoltar un guitarrista i acabar cantant una cançó amb ell. Vull tornar a jugar sense samarreta, vull descobrir, altra vegada, el món. Fer un verset i que m’esclati la llibreta, i anar corrent a beure de la font. Tornar a anar amb la bicicleta, portar-li flors als meus enterradors. Vull tornar a ser un poeta, i vull deixar de ser famós. Si plores amb una cançó meva, em poses del “tirón” a tallar ceba. Els diumenges són una depressió, si tu em menges, em trobo millor. No suporto els enterraments, no porto bé el pas del temps. Em van superar les modes, però he après a aterrar sense rodes. I tot el que escric, tot el que em dic, tot ho estripo, la mateixa nit. Si em disparen, poso el pit. Tinc l’esperança de creure’t algun dia, però em cansa molt la teva hipocresia. Quan més difícil, quan més es torça, disparo el míssil amb més força.