Cantor d’Ègara

Terrassa és coneguda com la ciutat del fum o ciutat de les xemeneis, però… no us heu preguntat mai el motiu? Que hi havien xemeneies ho sabem, que el fum formava part del paisatge també ho sabem però… qui va utilitzar aquesta frase, aquesta expressió per primera vegada? Va ser llegint la novel·la “La ciutat del Fum” de Vicenç Villatoro que just abans de començar la novel·la, vaig beure la presentació i vaig llegir per primera vegada un nom, Pere Antoni Ventalló i Vintró, el Cantor d’Ègara. Va despertar-se en mi la curiositat i aquí estic, compartint el petit descobriment, que per a molta gent era un fet i per a mi ha estat tota una sorpresa. Pere Antoni Ventalló i Vintró (va néixer al 1846 i va morir al 1910). Va ser el fill gran i, per tant, l’hereu d’una família burgesa que va arribar a la ciutat de Terrassa al segle XIX. Va estudiar Farmàcia, però va combinar aquesta professió amb la literatura: sobretot escriu versos, i en algun cas escriu obres de teatre. Ve d’una família força conservadora i això es veu plasmat a les seves obres de teatre. Normalment són comèdies de costums catalans, situades en ambients rurals i amb situacions amoroses en què els protagonistes han de lluitar perquè el seu amor pugui esdevenir fructífer. Pere Antoni Ventalló va ser una persona polifacètica, acord amb el seu temps, amb incursions a la literatura, la història, la arqueologia el periodisme o l’assaig científic. Poeta terrassenc poc conegut tot i ser dels més importants, dels pocs poetes terrassencs, que hi havia al segle XIX. En el 1868 va participar en els Jocs Florals de Barcelona, amb el poema Ruïnes, amb el sobrenom de Cantor d’Ègara, on va ser premiat. També en el 1868 va estrenar la comedia “La muller que fa per casa”. El 1904 va escriure La ciutat del fum, un cant a la seva ciutat en ple procés industrial. També va escriure una obra de teatre que es va estrenar a Barcelona. Curiosament Ventalló mai va publicar un llibre de poemes malgrat haver-hi un manuscrit fet entre 1860 i 1890. Publicà estudis sobre qüestions agrícoles (La repoblación forestal y el eucalipto en ella, 1908). Publicà també les monografies Història de Terrassa, Sant Pere de Terrassa i Viladecavalls i Les antigüetats de Sant Pere de Terrassa dins l’Àlbum monumental i pintoresc de Catalunya (1878). Era germà del metge, periodista i polític Josep Ventalló. La ciutat del fum. Llegenda dedicada a les classes industrials i obreres de Terrassa. La ciutat del fum (fragment II) I he vist l’excelsa fàbrica — de la ciutat cristiana, i oït lo toc solemne — de mística campana, brandant amb veu severa — damunt sa Catedral, i els ecos del Magnificaf— encar m’apar ressonen, dels sacerdots i verges — que en ells ses veus confonen, del dormit món trencant-ne — la calm a sepulcral. Ciutat per molts fou mítica — i encara ho fóra, encara si tots quants preguntaren — on fou la gran Egara? no haguessen vist los restes — que d’ella hi ha… tan sols! Davant sa ossera tètrica — respecte i paor tots senten, i fins l’alè contenen — de por que no s’esventen dels aires per los àmbits — en invisible pols. D’una gran raça històrica — allí hi ha el cementiri, mes, com del fons de l’aigua —brota triomfant lo lliri, aixís brotà la vida — dels antres de la mort, com si una força hercúlea — de l’estingida raça xuclés d’aquells terrossos, —potent sorgí Ter-raça, com un poble de ditans —gran, vigorós i fort. La ciutat del fum (fragment IV) Tu, que d’avior tan ínclita — lo noble escut ostentes, mantén bé les calderes — de nit i jorn bullentes; digna filla d’Egara — seràs obrant aixís; sempre avançant impàvida, — escampa’t per la plana; pensa que has d’ajuntar-te — un jorn amb ta germana; si el barranc te destorba, — salta el Vallparadís; i cada jorn més fàbriques — proclamin tes grandeses; dels teus fornals les boires — per l’ample espai esteses, de l’astre rei amaguin — la irresistible llum. Tasca teva és noblíssima; — ja en ella en véns de raça; i aixís dirà la Història — «Mireu, mireu Terrassa! És la filla d’Egara! — És la ciutat del fum!» Fonts: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/pere-antoni-ventallo-i-vintro https://www.villatoro.cat/la-ciutat-del-fum-de-pere-antoni-ventallo-centra-un-debat-literari-a-la-bct/ http://www.endrets.cat/index.php/obra/720/la-ciutat-del-fum-1904-ca.html GRAELLS i ANDREU, Guillem-Jordi (Curador); Teatre vuitcentista d’autor terrassenc (1865-1870). Joaquim Marinel·lo i Bosch, Pere Antoni Ventalló i Vintró, Josep Roca i Roca. Terrassa: Fundació Torre del Palau. Col·lecció Àmfora, 15. 448 pàgines. ISBN: 978-84-9411824-2-6.