EL CARGOL. Cançó poesia i endevinalla. (Música de Rosa Garriga i Lletra de Josep Carner)

Tinc banyes que no fereixen, menjo tant de verd com puc i, com una joia viva, porto un estoig al damunt. Temo sabates distretes i
peus feixucs o ferrats que sabrien esclafar-me damunt la pols o l’herbam. I quan sento criatures que a la voreta o de lluny canten un: -Cargol, treu banya!- mig em moro de poruc. JOSEP CARNER Bestiari, 1964