Elies Monxolí – Beneït el dia, l’hora, el lloc (subtítols i lletra en català)

2023 – Jardí de meravelles Vídeos de cançons en català amb subtítols. Fomentem les cançons en català, en tota la seva diversitat! Aclariment:
es manté la lletra tal com és cantada, sabent que pot haver-hi errades gramaticals. Així mateix, també, voldria demanar disculpes per les possibles faltes ortogràfiques o de transcripció de lletra. Algunes vegades, es percep l’errada, un cop la cançó ja és pujada i ja és impossible de modificar. Administra / edita: Jordi Nerín Toboso També, s’agrairia algun senyal de motivació, per a continuar amb el canal (comentaris, m’agrada…) Moltes gràcies, a tothom, per la vostra col·laboració! Lletra: Beneït el dia, l’hora, el lloc en què els meus ulls es van quedar enlluernats pels teus. I mil cent fades resplendents ens van acaronar volant entre nosaltres. I uns serafins en plors van dur mil vaporoses flors de llum i amb elles van vestir el jardí. Tu i jo, dels ulls, hi vam deixar nevar blancs ramellets d’estels perfumats. Beneït silenci el del teu gest tan gentil i tan honest, ple de misteri. Semblaves vinguda del cel a la terra per a mostrar miracle. I van plorar els Serafins mil vibracions d’amor, de llum, i amb elles ens van vestir. I del somriure hi vam deixar nevar blancs ramellets d’estels perfumats. Beneït el dia, l’hora, el lloc en què els meus ulls es van tancar prenyats dels teus. I un Petit Príncep ens va dir: «Allò essencial és invisible als ulls, només s’hi veu bé amb el cor». Era tot tan màgic que vaig pensar: serà el jardí tan sols il·lusió? És que somnie o és veritat? I la bellesa em donà la resposta: «La veritat és el mateix amor». Corprès profundament pugí amunt. Al cap de poc arribí a una vall: dàlies, orquídies o aus del paradís, i totestius i ocells de mil colors, volant al vent i piulant simfonies… Un home, que em semblà familiar, em va mirar amb els ulls clars, plorosos i ens abraçàrem com mai, allà baix… Al bell mig de la vall vam contemplar un arbre immens d’exuberant bellesa que ens va deixar parats; us puc ben dir que mai havia vist cap cosa igual. I d’ell sorgiren paraules i rimes.