Els Amics de les Arts & Roger Mas – Et vaig dir (subtítols i lletra en català)

2025 – 20 Anys d’amics Vídeo oficial: https://youtu.be/IMKd7v7MJc4?si=T2SsWto6Hx1VkINy Vídeos de cançons en català amb subtítols. Fomentem les cançons en català, en tota la seva diversitat! Aclariment: es manté la lletra tal com és cantada, sabent que pot haver-hi errades gramaticals. Així mateix, també, voldria demanar disculpes per les possibles faltes ortogràfiques o de transcripció de lletra. Algunes vegades, es percep l’errada, un cop la cançó ja és pujada i ja és impossible de modificar. Administra / edita: Jordi Nerín Toboso També, s’agrairia algun senyal de motivació, per a continuar amb el canal (comentaris, m’agrada…) Moltes gràcies, a tothom, per la vostra col·laboració! Lletra: És impossible la fuga per l’escala i has regirat tot el pis de dalt a baix. Has mig obert la finestra, per si torna el nostre gat. Tu vas sopant teories en silenci, però, de calaix, és un cas de deserció. Vol estar lluny i amagat per quan comenci a dir-t’ho tot. I per això hi ha un gos que està udolant; i per això els ocells, esperitats, ara volen baix fent gargots a l’aire. El poder secret dels animals: ensumar el perill que es va acostant; queda escrit el pròleg de la catàstrofe. Quan ho tenia a la punta de la llengua, m’he fet enrere i ho torno a mastegar. L’única sort de ser tu el de l’altra banda: no hi ha un abans. I per això hi ha un gos que està udolant; i per això els ocells, esperitats, ara volen baix fent gargots a l’aire. El poder secret dels animals: ensumar el perill que es va acostant; perdoneu, només serà una nit. Et vaig dir que eres aire, remei i cançó, la paraula que canvia la vida, el batec que s’escapa del cor. Et vaig dir que ni rastre de dèries ni pors, jo que mai regalava un ‘per sempre’, els devia guardar per a tu tots. Et vaig dir que allà a fora era ple de farsants, de trileros del verb ‘comprometre’, i que amb mi te n’havies salvat. Et vaig dir que podríem amb tots els embats, si amb els anys arribaven les presses, per les vides que no hem visitat. Et vaig dir que tu i jo mai seríem estranys, ni uns amics que es fan companyia; que es podia estimar com abans. Et vaig dir que tu i jo mai seríem estranys, ni uns amics que es fan companyia; fem, almenys, que això sigui veritat! Quan et miro de fora el replà, veig que el gat apareix en escena i se t’estira a la falda roncant. Ja vindré un dia, més endavant… quan no hi siguis, faré la maleta; potser així no farà tant de mal.