Ginestà & Laia Manzanares – Deixar-se anar la mà (subtítols i lletra en català)

2025 – Deixar-se anar la mà Vídeo oficial: https://youtu.be/KFowkm88MXA?si=rOb8rAldghwcmgEl Vídeos de cançons en català amb subtítols. Fomentem les cançons en català, en tota la seva diversitat! Aclariment: es manté la lletra tal com és cantada, sabent que pot haver-hi errades gramaticals. Així mateix, també, voldria demanar disculpes per les possibles faltes ortogràfiques o de transcripció de lletra. Algunes vegades, es percep l’errada, un cop la cançó ja és pujada i ja és impossible de modificar. Administra / edita: Jordi Nerín Toboso També, s’agrairia algun senyal de motivació, per a continuar amb el canal (comentaris, m’agrada…) Moltes gràcies, a tothom, per la vostra col·laboració! Lletra: Tant de bo que t’estigui bonic, que t’estimin i estimis somriure amb les galtes i no pensis més en mi. Que t’agradin uns altres petons, que et despertis de nit i estiguis abraçada per la sort l’amor del món. Li he escrit vint cançons i qui sap si en faré més, que visqui feliç, si us plau mai he demanat res. Si va ser preciós estimar-se, també ho hauria de ser deixar-se anar de la mà. Si l’amor sap transformar-se, que visqui en les mil formes que li vulguem donar. I em fa mal, però menys! penso en tu, però molt menys, sóc del temps que m’ha portat la calma. Si va ser preciós estimar-se, també ho hauria de ser deixar-se anar de la mà. Tant de bo que t’estigui bonic, que riguem molt al veure’ns i fer-te abraçades, quan ho vulguis soc aquí. Vull enganxar-me ja al teu proper disc i sentir-te cantar amb les teves germanes, celebrar que som amics. Que no et falti amor i que els mals et siguin lleus i si ens ve de gust, poder cantar a dues veus. Si va ser preciós estimar-se, també ho hauria de ser deixar-se anar de la mà. Si l’amor sap transformar-se, que visqui en les mil formes que li vulguem donar. I em fa mal, però menys! penso en tu, però molt menys, sóc del temps que m’ha portat la calma. Si va ser preciós estimar-se, també ho hauria de ser deixar-se anar de la mà. Vull veure’t complir tots els somnis i totes les pel·lis que et queden per fer. Que et cuidis com cuides als altres, si us plau que ta mare sempre estigui bé. I el Guillem, també. Si va ser preciós estimar-se, també ho hauria de ser deixar-se anar de la mà. Si l’amor sap transformar-se, que visqui en les mil formes que li vulguem donar. I em fa mal, però menys! penso en tu, però molt menys, sóc del temps que m’ha portat la calma. Si va ser preciós estimar-se, també ho hauria de ser deixar-se anar de la mà.