Joan Rovira – Noia innocent (subtítols i lletra en català)

2017 – Encara tenim temps Vídeos de cançons en català amb subtítols. Fomentem les cançons en català, en tota la seva diversitat! Aclariment: es manté la lletra tal com és cantada, sabent que pot haver-hi errades gramaticals. Així mateix, també, voldria demanar disculpes per les possibles faltes ortogràfiques o de transcripció de lletra. Algunes vegades, es percep l’errada, un cop la cançó ja és pujada i ja és impossible de modificar. Administra / edita: Jordi Nerín Toboso També, s’agrairia algun senyal de motivació, per a continuar amb el canal (comentaris, m’agrada…) Moltes gràcies, a tothom, per la vostra col·laboració! Lletra: Diuen que t’han vist per la ciutat. Diuen que has tornar però que estàs de pas Diuen que ets feliç i que tot et va genial. Diuen que quan parles t’ha canviat l’accent, que portes un nou “look”, vesteixes diferent, que ja no menges carn i que has trobat el teu ambient. Diuen que ja no ets aquella noia innocent. Quan a l’alba contemplàvem les siluetes dels terrats, fent l’amor a casa els pares, a l’habitació tancats. Vam escriure una data i les nostres inicials, al banquet d’aquella plaça ens sentíem especials. Diuen que al principi et veies fràgil, el canvi que vas fer no va ser fàcil però que ara amb el temps, ja tens una estabilitat. Diuen que tens nous amics i un tatuatge, que vius el teu present d’una forma salvatge i que en l’amor tens el cor de ciment, diuen que ja no ets aquella noia innocent. Quan a l’alba contemplàvem les siluetes dels terrats, fent l’amor a casa els pares, a l’habitació tancats. Vam escriure una data i les nostres inicials, al banquet d’aquella plaça ens sentíem especials. T’he enviat un whatsapp aquest matí, pregunto com estàs, preguntes com estic, jo segueixo en la música, qui ho havia de dir? Un hola i un adéu en cinc minuts, voldria haver-t’ho dit així, sense embuts, que encara penso amb tu, després de tant de temps, i em pregunto què s’ha fet d’aquella noia innocent? Quan a l’alba contemplàvem les siluetes dels terrats, fent l’amor a casa els pares, a l’habitació tancats. Vam escriure una data i les nostres inicials, al banquet d’aquella plaça ens sentíem especials.