La creació d’una escola pública, unificada, laica i obligatòria implicava un repte de grans dimensions. El dèficit de places escolars era enorme. El lema a complir era “cap nen sense escola i cap escola sense mestre”. Durant el període en què el sistema públic d’ensenyament va dependre directament del CENU, es van crear al voltant de 128.000 places escolars (més de 80% del dèficit), que sumades a les habilitades pels ajuntaments es pot dir que, malgrat les grans dificultats, pràcticament es va aconseguir l’objectiu de l’escolarització total.