Tornaré

“Tornaré” Artista: “Jaume i Marta” Auto-edició. Lletra i música: Jaume Romagosa-Nebot (1983) Músics participants en la gravació: Marta Romagosa Nebot: veu i guitarra acústica rítmica Jaume Romagosa-Nebot: veu i guitarra acústica rítmica Carles Abulí Novell: teclat Dani Camps Anglada: guitarra acústica Pere Anglas Móra: baix Miquel Banchs Cabré: bateria Gravat i mesclat analògicament per Josep Bosch Palacios al local d’assaig de Mataró, l’any 1984. Edició posterior digital amb el programa Audacity l’any 2021 per Jaume Romagosa-Nebot Lletra: Les hores passen, el temps se’n va. Instants ja últims d’un adéu. La negra pluja va cobrint els peus. Fa fred. Quina nit tan cruel! Uns ulls de noia que un dia van brillar, avui resten ennuegats. Les mans unides no es volen separar. Un nus al coll ens fa callar. I jo pujo a l’esglaó del tren. I no la deixo de mirar. L’últim petó, ben bé l’últim petó. I un somrís que surt del cor. Vaig viatjant cap a un lloc molt llunyà seguint la ruta de l’infern. Un lloc on els homes moren a milers tan sols per causa de diners. I penso en ella i en aquell passat feliç. Penso en la guerra i el destí. Li prego a Déu amb tot el meu esforç (*) que la pugui veure un altre cop. No ploris més, amor meu, no! Sé ben segur que tornaré. Déu és amb mi, i l’amor és massa gran (*) per a poder trencar-se en un instant. I tornarem a riure junts, oh sí! I tornarem a cantar junts. I fugirem d’entre aquest món malalt per anar a viure en un palau. Tu i jo, en un palau. Tu i jo, en un palau. Tu i jo… Nota de l’autor: (*) A la lletra original vaig escriure “Éll” com a sinònim de Déu, i així ho vam cantar. Però també es pot cantar dient directament “Déu”, i així el sentit de la frase queda més clar. Creative Commons License: Attibution-Non commercial-No derivs- 4.0 international / Reconeixement-No comercial-Sense derivats Per a més informació: https://jaumeromagosanebot.wordpress.com