🏰 LA PÍFIA – L’ÚLTIM ENCLAU – INTRODUCCIÓ – #rolencatalà

Aquí us presentem l’ambientació de la nostra nova antologia: L’ÚLTIM ENCLAU !! Aquest video és un petit resum de l’història del món on transcorre, ESPÚRNIA. El Dm serà Delarka i jugarem a DND 5e! S’emetrà els dimarts vespre de cada més, amb mínim 1 entrega mensual, sempre amb convidats d’altres grups de l’escena de #rolencatalà 🏰 QUE VOLIN ALTS ELS DAUS! #ultimenclau 🏰 Si voleu saber més, aquí hi ha la wiki ➡️ https://ultimenclau.fandom.com/ca/wiki/Wiki_de_L%27Ultim_Enclau BSO ➡️ https://delarka.bandcamp.com/track/esp-rnia TRANSCRIPCIÓ: “Quan la Serp Solar, Ouroboros, va mossegar finalment la seva pròpia cua, una espurna de vida va saltar. Aquella petita llum dins l’Abisme va atraure als que després coneixeríem com a Déus i Deesses, que es van aferrar a ella, buscant un refugi on amagar-se de les dent del Gran Devorador. Amb l’ajuda dels seus servents Elementals, van transformar l’energia en matèria, i la matèria en vida. Van crear meravelles naturals, grans boscos, rius, muntanyes i deserts, i així va nàixer el planeta d’Espúrnia. Després van manifestar essers que poblar-lo: elfs, genasi, mitgerols, nans, i milers de races i cultures més, repartits en tres grans continents. Amb el temps, però, les Deïtats no van poder evitar intervenir en els conflictes dels mortals. Mentre unes deesses guiaven i ajudaven les seves creacions, d’altres regnaven com Déus-Tirans. Les Deïtats, com els mortals, van començar a discutir i barallar-se entre elles, fins que a la fi van quedar dos bàndols. Llum i Foscor. Ordre i Caos. Blanc i Negre. Com sempre acaba passant en aquests casos, això va dur grans desgràcies i una Gran Guerra. Després d’una àrdua lluita,els Déus de la Llum van expulsar els de la Foscor a l’Abisme, on van ser menjats per Ouroboros, el Gran Devorador. Amb un últim sacrifici, van canalitzar la seva energia divina per escudar el planeta dels perills del Abisme. Atrapats a Espúrnia, la seva pròpia existència i la magnitud dels seus poders depenia de la devoció de les seves creacions. Amb tot, el món estava salvat i totes les races eren, a la fi, lliures de triar el seu destí. I aquí acaba el conte de fades. Uns centenars d’anys després de la fi de la Gran Guerra, un crit va ressonar en totes les ciutats d’Espúrnia. «MORT ALS FILLS DELS DEUS!». Començava l’Anti-Creuada. La raça humana, la més afectada pel conflicte Diví, havia girat les seves pregàries a qui creien que era el poder més gran de l’Univers: El Gran Devorador, l’alpha i omega, el principi i la fi. Ells, els fills de la Serp, serien el nou futur. Ells i prou. Amb el crit de guerra als llavis i brandant el símbol de la Serp Solar, els humans, antics aliats i amics nostres, van cometre atrocitats arreu del planeta, conquerint-lo quasi totalment i exterminant o esclavitzant totes les altres races. Ciutats arrasades, boscos sagrats cremats, vides trencades i molta crueltat. Moltes deïtats van ser oblidades i els seus temples, derruïts. Amagada, però, hi ha una ciutat on totes les supervivents i rebels es refugien de l’enemic: l’Enclau, l’última esperança dels Pobles Lliures. Espúrnia està en flames. Podem canviar el seu destí?” Tapp, home-tortuga, primer escrivà del Cercle dels Secrets.