Bon dia, blauets! 💙
Aquí teniu un text d’opinió sobre voler créixer massa aviat i veure l’edat adulta com un moment ideal de la vida.
Tot seguit teniu el text íntegre per si el voleu copiar en un document per veure’l millor o també imprimir-lo.
============================================
Arriba un punt en el qual els adolescents voleu convertir-vos en adults per poder tenir «llibertat» i poder fer «el que vulgueu». No hi ha il·lusió més gran en les vostres joves vides. I aquí il·lusió l’empr polisèmicament. És a la vegada, engrescament que s’experimenta amb l’esperança o la realització d’alguna cosa i error dels sentits o de l’esperit que fa prendre per realitat l’aparença. Pens que no hi ha idea més equivocada que la de pensar que la vida adulta és millor que la infantesa. No sabeu el que teniu!
Esser nin té coses bones exclusives que els adults només podem recordar amb anhel i envejar de la forma més sana i resilient possible. Aquestes afecten tots els àmbits de la vida, des dels més evidents fins a altres que encara no podeu entreveure. Com és lògic, parlaré en general i en cap cas la meva infantesa va ser del tot com la descriuré.
A nivell físic, el vostre cervell és rapidíssim i podeu aprendre el que vulgueu si vos ho proposau. Els vostres sentits corporals estan esmolats al màxim i la vostra salut és gairebé de ferro: no vos fa mal res i no heu de pensar a prendre pastilles ja que no teniu malalties derivades de l’edat. El vostre cos respon perfectament al vostre cervell i la vostra pell és suau i sense arrugues.
A nivell emocional, com més petit ets més facilitats tens per socialitzar i fer amics. També tens una llar on et sents còmode i segur. Però el privilegi més gran que els adults perdem amb els anys és una de les figures més estimades de la nostra infantesa: els padrins. Aprofitau cada moment, cada lliçó, cada batalleta i cada plat que pugueu compartir amb ells perquè, malauradament, hi haurà un dia en què ja no hi seran i no podreu compartir més temps amb ells.
A nivell econòmic, no teniu un sou però tampoc no teniu deutes. Ja diuen que els doblers no compren la felicitat i jo afegesc que són la cosa més bruta del món. Així com menys penses en els doblers més feliç seràs. I això només succeeix en la infantesa. La moneda és angoixa i font de conflictes. I factures, moltes de factures.
A nivell de responsabilitats, és cert, no tens «llibertat» però això també t’allibera d’obligacions. Has d’estudiar i poca cosa més: no tens persones al teu càrrec ni una família a mantenir. El teu camí està marcat i no cal que pensis massa en el teu futur. Amb els anys, encara que no vulguis, aniràs adquirint responsabilitats de les quals no en podràs fugir. Vius en el present i per això ets feliç. Els adults només remembram el passat o pensam en el futur, oblidant-nos del present.
Quin crec que és l’únic premi real de la maduresa? L’experiència i els errors acumulats que ens ensenyen a prendre bones decisions i a valorar el que tenim. A excepció d’això —i de l’Amor— diria que la infantesa és millor que la maduresa. Potser la visió està idealitzada pel pas del temps, però tots o qualcuns d’aquests ingredients han format part del passat dels adults i del vostre present, un present que de vegades no valorau i que aviat, a ritmes diferents, anirà desapareixent i ja no podreu recuperar una vegada hagi passat.
No dic que l’edat adulta no tengui coses bones sinó que no heu de voler créixer massa aviat i ignorar tots els tresors i privilegis que teniu. N’hi ha que els ignorau per complet o directament rebutjau rere una pantalla. Heu d’ensumar les flors abans que es marceixin.
==================================================
1. Abans de llegir el text, respon les següents preguntes.
a. Raona breument si és millor la infantesa o la maduresa.
b. Argumenta si la teva situació actual (al marge de l’estat d’alarma) és molt dolenta/dolenta/normal/bona/molt bona.
2. Enumera els arguments que don a favor de la infantesa.
3. Defensa si la teva infantesa s’adequa a la meva descripció. (50 paraules mínim)
4. Afegeix de forma argumentada beneficis de l’edat adulta que hagi pogut ometre (50 paraules mínim).
5. Fes el mateix que a l’activitat anterior però amb la infantesa.
6. Aquest article ha provocat un canvi en tu? Canviaràs la forma de veure la teva situació? (50 paraules mínim).
7. Comparteixes la meva opinió? Argumenta-ho sospesant la resposta anterior (50 paraules mínim).