Sempre que passajava pel carrer Cremat de Terrassa, veia unes rajoles que explicaven una història però mai m’aturava a mirar-les
amb calma… fins fa unes setmanes que vaig sentir la necessitat d’esbrinar el seu significat.
L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, és una obra de 1907 formada per vint-i-set capítols, on es narra la història d’una família de botiguers barcelonina, amb la seva merceria La Puntual, situada al barri de la Ribera qui obre les seves portes en el 1830. Al llarg de 4 generacions coneixem al fundador de la Puntual, el senyor Esteve, el seu fill el senyor Ramon que continua amb el negoci i l’eix central de la història, el seu fill, conegut primer com l’Estevet, un cop casat amb la Tomasa és anomenat Esteve i finalment, amb la mort de l’avi, serà el nou senyor Esteve. Es tracta d’un personatge gris, només pensa en la botiga, tota la vida la passa darrera del taulell, pensant en fer créixer La Puntual, no mostra emocions perquè no les coneix, tot un menestral de l’època.
Tot es trontolla amb el seu fill, el Ramonet, un nen que des de que arriba al món és alegria i amb una gran sensibilitat envers al que l’envolta, qui estima l’art amb totes les seves forces i voldrà ser escultor.
Paral·lelament a l’estrena, es va publicar una auca amb un dibuix per cada capítol, realitzats per Ramon Casas i els corresponents rodolins escrits per Gabriel Alomar. Els dibuixos de Casas en l’Auca del Senyor Esteve imiten l’estil de la rajola catalana pròpia del segle XVIII però amb el context del segle XIX.
Actualment trobem dos carrers, a la província de Barcelona, on podem gaudir d’aquestes ceràmiques:
Al carrer Petritxol de Barcelona. Hi ha un munt de plafons ceràmics i entre aquests, trobem reproduccions de l’auca, realitzada el 1956. Malgrat no hi ha cap signatura, es creu que va ser realitzat per Jordi Aguadé. Nascut a Barcelona el 1925, reconegut ceramista ha col·laborat amb importants artistes com Vila Grau.
Però hi ha un altre carrer que també llueix l’auca en format ceràmic. El carrer Cremat de Terrassa s’anomena així per un incendi que va destruir un portal de la muralla al segle XVI. Aquest cèntric vial ha tingut una gran vitalitat social des del segle XIX, gràcies als establiments comercials.
Fonts i imatges:
http://www.jordimedina.cat/celebracio-del-centenari-de-lobra-teatral-de-lauca-del-sr-esteve/
https://www.rondaller.cat/2020/09/01/rajoles-de-lauca-del-senyor-esteve/
Santiago Rusiñol: L’auca del senyor Esteve Edició de Josep Bota. Biblioteca HERMES – Clàssics Catalans, Teatre, 1999
Santiago Rusiñol: L’auca del senyor Esteve BARCANOVA, 2015
Imatges:
De Ramón Casas – BwHzo-jE9rOP8w en el Instituto Cultural de Google resolución máxima, Dominio público,
https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=21976701
File:Ramon Casas – MNAC- Gabriel Alomar- 027575-D 006562.jpg
File:Santiago Rusiñol, de Kaulak.jpg
File:Napoleon-SantiagoRusiñol-1892.jpg
Cau Ferrat: Till F. Teenck