Avui parlem de ‘La capital’, de Robert Menasse, editat per Seix Barral

Brussel·les. Bruxelles. Brüssel. Avui parlem de ‘La capital’, de Robert Menasse, editat per Seix Barral. Una novel·la sobre la ciutat capital de Bèlgica i de les institucions de la Unió Europea. Humor negre i ironia per a una reflexió profunda sobre Europa. [AVÍS: interessant off-the-record al final]. En parlem quan passeu per Documenta! Transcripció: Josep Cots: ‘La capital’. Robert Menasse (és alemany i no sé com pronunciar-ho). Seix Barral. Èric del Arco: Consideres Àustria part d’Alemanya? J: Parla en llengua alemanya (i un dels primers esglaons que provoquen que baixi l’Imperi austrohongarès és que Alemanya creix independentment de l’Imperi). Bé, a veure. ‘La capital’. Quina capital? La nostra? La de tots? E: Brussel·les. J: Brussel·les! E: Ciutat fantàstica. J: Un alemany fa una novel·la retratant Brussel·les. I juga a posar-hi tots els estereotips que tenim, tots nosaltres, d’alemanys, anglesos… E: …dels austríacs mateixos… J: …els austríacs mateixos, grecs, polonesos… Van sortint tots. Però jo no recordo cap espanyol. E: No. No en surt cap. J: Hi ha una votació al final que la perden els espanyols perquè no s’han preparat la… E: Un altre estereotip: els espanyols no s’han preparat! Han enviat el paper sense traduir. (Riuen) J: És una novel·la negra. Més ben dit, d’humor negre. E: És una ironia profunda que toca molts temes alhora. A mi el que em sorprèn d’aquesta novel·la (que a vagades m’ha costat de seguir, hi ha moments que et perds) és que et treu un tema, un tema de política, i aleshores, pam!, et diu “hem de fer una nova capital d’Europa”, és a dir, per superar tots aquests problemes que tenim hem de fer una nova capital, com Brasilia. Ostres! J: És una provocació total. Perquè treu, no diré tots els temes, però tants temes!, que provoca una reflexió. E: I alhora recorda el ‘Sí, ministre’, aquella sèrie britànica on passa allò de “Farem això”, i tots “Sí! Sí”, i per darrere tothom està treballant perquè allò, evidentment, no tiri endavant. (Riuen) E: I alhora hi ha uns personatges secundaris, que no són polítics, però que estan en tota la novel·la i que aguanten el relat del ciutadà, i tenen a veure amb el que passa. Una altra cosa que m’ha agradat molt és que no et diu els temps de les coses; tu vas llegint i has de pensar quants dies han passat des del moment anterior. És una novel·la lineal però potser d’un capítol a l’altre passen 7 dies, tot i que et situa molt bé en quin moment estàs. I està molt ben escrit, en aquest aspecte. J: El llibre està ben escrit, sí. E: I al final, dius “ostres, com és aquesta ciutat”, no? Si no podem fer una capital nova, està molt bé com a capital, perquè “com que és la capital d’un país fracassat”… (Ho diu així). (Riuen) J: És molt fort. El llibre és molt fort. (Riu) Europa és fantàstica! Vinga: E: ‘La capital’. Seix Barral. Robert Menasse. Fantàstic!