Avui parlem de “La señora Fletcher”, de Perrotta, i “Com s’esbrava la mala llet”, de Carré-Pons

Recomanació doble: avui parlem de “La señora Fletcher”, de Tom Perrotta (de Libros del Asteroide) i de “Com s’esbrava la mala llet”, d’Antònia Carré-Pons (de Club Editor). Dues grans grolleries per començar la llista de Sant Jordi. En parlem quan passeu per Documenta! Transcripció del vídeo: Èric del Arco: Et vaig proposar aquest llibre del Tom Perrotta, La señora Fletcher, perquè el vaig començar, així com qui no vol la cosa, perquè n’havia sentit a parlar, i… Josep Cots: …és que es veu que és un guionista important aquest home, eh! E: Sí, jo he vist alguna cosa que ha fet a la tele. Però [el llibre] em va fer riure. Em van fer riure les escenes que planteja. És una dona separada, divorciada, americana -prototipus americà-, té un fill que ha d’anar a la universitat -situació prototípica americana- i comencen a passar coses dins aquest ambient: que el nen ha de marxar de casa, el nido vacío… I vas coneixent tots els personatges d’aquest petit món: ella, el fill, la nòvia, la gent de la universitat, la gent que treballa amb ella en una residència d’avis… J: Para, para. Jo el vaig començar per culpa teva i el vaig trobar un llibre ple de grolleries. Una rere l’altra! E: Jo ho trobava… “Naturalitats”. J: (Riu). Aquest és el tema! I jo dic: però què m’ha aconsellat aquest tio? I el que passa és que, a vegades, tenien un sentit. (Riuen) E: I, aleshores, tu em vas contraatacar i em vas dir: t’has de llegir la Carré-Pons! J: Sí, perquè són dos llibres que trobo que recorren al grotesc, a fer les coses grotesques… per captar-te. E: Per parlar-te d’una realitat que, en certa manera… Una sola cosa seria real; totes juntes, esdevenen el grotesc. J: Són llibres de lectura molt… molt curiosa. Són molt diferents, en el fons. E: Bé, perquè les realitats són diferents: un és molt d’aquí (la Carré-Pons) i l’altre és molt americà, però com que veiem americans tota l’estona a la televisió també ho fem nostre. I són molt actuals. J: Sí, són molt actuals. El que passa és que jo trobo que la Carré-Pons, essent també punxant i grollera -no grollera en el sentit de sexe i brutícia sinó… que punxa de debò- l’he trobat molt lírica. I, en canvi, al Perrotta potser li trobo una mica… Això: que és un guionista de la tele. Però el llibre està molt bé. E: Sí, fa escenes de tele moltes vegades. Fins i tot podria ser una sèrie que podria allargar-se, sí. J: En canvi, la Carré-Pons, no: ens hi posa literatura entremig, de sobte hi trobes un vers amagat… E: …fa acudits sobre llibres que ha llegit… Bé, per tant: per aquest Sant Jordi, entrem ja amb dues grans grolleries. J: Evidentment! E: Recomanades per Documenta. J: Prepareu-vos! .