Avui parlem de ‘Pes mort’, de Lluís Llort (Alrevés / crims.cat)

Avui parlem de ‘Pes mort’, de Lluís Llort, editat per Alrevés / crims.cat. Una novel·la d’intriga que té lloc en un escenari ben quotidià —a la cantonada, com aquell qui diu— i una lectura desengreixant. En parlem quan passeu per Documenta! #Documenta110 Transcripció del vídeo: Josep Cots: Èric, m’has tirat al damunt un pes mort… [Riuen] Jo estava en els cims místics i religiosos amb els Déus i m’has fet tocar de peus a terra amb aquesta novel·la… que no és policíaca. Èric del Arco: Hi ha un mort… [Riu] J: Hi ha un mort que pesa, sí, però amb un mort no n’hi ha prou per fer una novel·la policíaca. E: Bé, jo crec que sí que és una novel·la policíaca perquè tens una tensió per com resoldrà el tema. Potser no és policíaca, però sí que és d’intriga. J: Sí, això sí. E: Com resoldran aquest problema que tenen aquesta gent del restaurant de la cantonada de casa teva que fa menús i on tu vas a sopar normalment? J: Això és el que m’ha espantat a mi: que et pots trobar un mort en qualsevol moment, quan menys t’ho esperes, i aleshores què en fas? E: Ha mort algú a la llibreria alguna vegada? J: No, de moment no, gràcies a Déu, no, no, no…! E: Jo recordo que una vegada que estava a l’Espiga de Les Corts —on faig teatre—, quan jo era vicepresident o tresorer, em van trucar un dia a la meva feina i em diuen “escolta, se’ns ha mort un jugador d’escacs, en directe”. J: Hòstia. [Riu] E: I aleshores, clar, va haver de venir la policia i tot. [Assenyala el llibre] Coses que passen. J: Sí. E: A mi el que m’ha passat amb el llibre del Llort és que el vaig agafar després de tots aquests assajos sobre el tema de l’ateisme i tot això, i és una novel·la desengreixant. És un petit regal; llegeixes i t’ho estàs passant bé. J: És un ‘divertimento’. Un ‘divertimento’ que els anglesos han fet molt, que et trobes un mort i van passejant el mort amunt i avall, per tot arreu. Hitchcock ho va fer molt bé… E: Amb ‘La soga’, no? És un altre tema, però… J: ‘La soga’ també està molt bé, sí. Tenen un mort i no saben què fer-ne. I rius molt perquè és un retrat, una comèdia coral en què tots els personatges van reaccionant. E: Penso que el Llort, aquí, fa una construcció hàbil d’unes situacions i uns personatges, que són quatre, molt ben dibuixats, traçats; alguns són millors que altres, però en general tots són comprables. J: I és una comèdia… local. És una comèdia… E: Sí, sí, de la cantonada. J: De la cantonada. E: ‘Pes mort’. Lluís Llort. Alrevés. J: Alrevés. E: Recomanat!