Fem volcans, parlem d’obsidiana i juguem amb CO₂.

Els volcans són manifestacions bestials de l’energia geològica del planeta. Tant és així que sovint treballem els volcans i en

fem maquetes. Per fer-los entrar en erupció aprofitem una reacció química de neutralització. Barregem una substància àcida (àcid acètic de neteja) amb una substància bàsica (bicarbonat sòdic) i aconseguim una abundant producció de gas que imita prou bé una erupció volcànica. Però la similitud va més enllà. A les profunditats de l’escorça terrestre l’energia disponible és formidable i roques àcides i alcalines entren en contacte a alta temperatura i pressió, es combinen i produeixen CO₂! Això ho fan amb quantitats tan descomunals que sovint són els gasos els que provoquen l’erupció. De fet en alguns llocs, pocs per sort, les emissions de CO₂ són tan importants que han causat força víctimes. El volca el farem sobre un nucli lleuger i barat de paper d’alumini. El recobrirem amb plastilina, o escuma de modelar i com a cambra magmàtica utilitzarem algun petit recipient de plàstic. A dins hi posarem un material òptim per als més petits, “sal de frutas”, una barreja de bicarbonat i àcid cítric totalment innòcua.