GAT RATLLAT | Iris (El Cor de la Ciutat) | Part 4: Una nova amistat

Mèu! . . . . . . . Avui al Gat Ratllat… La quarta part de la selecció sobre l’Iris (de la sèrie El Cor de la Ciutat). L’Iris és una dona trans. ‘Trans’ fa referència a una persona la identitat de gènere de la qual no coincideix amb l’assignada en néixer. El terme ‘cis’ (que la identitat de gènere de la persona sí que és coincident amb l’assignada en el moment del naixement) és la contrapartida de ‘trans’. Així, una dona trans és una dona que quan va néixer se la va identificar erròniament com a home, a causa del sistema d’assignació de gènere segons la genitalitat visible del nadó. Activeu els subtítols! Idiomes disponibles: català (V.O.) Properament: occità, francès, castellà, gallec, basc, anglès, portuguès, llatí, esperanto Sèrie: ‘El Cor de la Ciutat’ (2000-2009) (Capítols Iris: 2004-2005), de Televisió de Catalunya TV3 https://www.ccma.cat/tv3/el-cor-de-la-ciutat/ El Cor de la Ciutat se situa al barri de Sant Andreu del Palomar de Barcelona (Catalunya), i explica el dia a dia dels veïns. La Pilar, que treballa en una parada del mercat, coneix una noia que li diu que és la filla d’en Santiago, la seva parella. Al principi se n’estranya, perquè ell sempre li havia dit que tenia un fill que havia mort d’una malaltia, i que no en volia parlar. Ara la Pilar vol esbrinar la veritat, i coneixerà una realitat molt desconeguda per ella: la vida de les persones trans. La Pilar, a mesura que coneix l’Iris, va entenent la seva situació i fa el possible per tal que pare i filla es reconciliïn. — En una escena d’aquest capítol, en Ramon es mira el DNI de l’Iris i, en veure que no hi té les dades actualitzades, diu: «Fins que no s’operen, no els canvien el sexe al DNI», referint-se a una intervenció quirúrgica dels genitals. Cal recordar que la història de l’Iris és de l’any 2005. Aleshores, el tràmit de canvi de documentació es regia a Espanya per la Llei del 8 de juny del 1957 sobre el Registre Civil, que exigia un procés hormonal i una operació de genitals. Tanmateix, actualment això s’estipula a la ‘Llei 3/2007, de 15 de març, reguladora de la rectificació registral de la menció relativa al sexe de las persones’, vigent a Catalunya. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2007-5585 Aquesta resolució de llei permet el canvi de menció de sexe i nom amb (Article 4. Requisits per acordar la rectificació) un diagnòstic de ‘disfòria de gènere’ (amb el corresponent informe mèdic o psicològic clínic d’Espanya) i que la persona hagi «estat tractada mèdicament durant almenys dos anys per ajustar les seves característiques físiques a les corresponents al sexe reclamat» (…) «Els tractaments mèdics (…) no són un requisit necessari (…) quan hi hagi raons de salut o edat que n’impossibilitin el seguiment i s’aporti una certificació mèdica d’aquesta circumstància», tot que no s’especifica si es tracta d’un seguiment homonal, o d’un l’acompanyament psicològic… i «No és necessari (…) que el tractament mèdic hagi inclòs cirurgia de reassignació sexual». Per més informació sobre aquest procediment, a les publicacions del BOE, de la Generalitat de Catalunya, o a Trànsit, atenció a les persones trans. — En la miniatura del vídeo anterior, es mostrava la bandera trans de Jennifer Pellinen, un disseny del 2002. Consta de cinc franges (rosa, morat clar, morat, morat fosc i blau). El rosa i el blau representen l’home i la dona, i les tres franges centrals morades representen la diversitat trans, així com les identitats no-binàries. La idea de Pellienen era representar els diversos matisos trans entre els colors rosa i blau, com una manera de mostrar l’amplitud de l’espectre de gènere. Aquesta escala de color també pretén simbolitzar la transició. Pel que sembla, Pellinen va dissenyar aquesta bandera sense conèixer el clàssic disseny de Helms (1999) del qual hem parlat en vídeos anteriors; en aquell moment l’artista no coneixia cap altre disseny per bandera trans, i va considerar que una bandera transgènere era necessària per tal de puntualitzar-se com a persones trans més enllà de la bandera de l’arc de Sant Martí de Baker. Encara avui, la bandera trans més famosa és el disseny de Helms, però hi ha moltes persones trans que aposten per aquesta altra versió de la bandera. Alguns consideren que és més àmplia que la seva predecessora. D’altres, emperò, consideren que s’assimila massa a la bandera biflux (una orientació bisexual que pot fluctuar) o que no és adequada per les identitats que no són cap “mig-camí” entre home i dona. Les banderes trans representen l’orgull, la diversitat, els drets i la memòria de les persones trans, així com les seves organitzacions. Els aliats de la comunitat, com ara amics o familiars de persones trans, també fan servir aquestes banderes per mostrar el seu suport. En aquest canal parlem d’aquestes banderes, així com d’altres símbols de la història de comunitat LGBTQIAP+ Part 2 → 1 de maig de 2022 Mioleu per aquí baix els vostres pensaments! Mèu!