I Tried The Most Bizarre Ham Radio Experiment

La radiogoniometria 🦊 (o simplement goniometria en contextos de ràdio) és una tècnica utilitzada per determinar la direcció d’origen d’un senyal de ràdio. Funciona mitjançant l’ús d’antenes directives o sistemes d’antenes que mesuren la diferència de fase o d’amplitud del senyal rebut en diferents punts, permetent calcular l’angle d’arribada (bearing) respecte a una posició coneguda. ### Principis bàsics: – Antenes directives: Com ara antenes Yagi o bucles, que tenen una sensibilitat màxima en una direcció específica. – Mètodes comuns: – Direcció per màxima intensitat: S’orienta l’antena fins a obtenir el senyal més fort. – Direcció per mínim (null): S’usa una antena amb un patró de radiació que crea un “zero” en la direcció del senyal. – Sistemes de fase: Com el Doppler o interferometria, que comparen la fase del senyal en diverses antenes. ### Aplicacions principals: – Radioaficionats: Per localitzar estacions o participar en concursos de caça del guineu (fox hunting). – Navegació: En aviació i marina (ex. VOR, NDB). – Seguretat i rescat: Localització de balises d’emergència (ELT, EPIRB). – Militar i intel·ligència: Seguiment de transmissions enemigues. En català, el terme més habitual entre radioaficionats és radiogoniometria, tot i que també es pot trobar com goniometria radioelèctrica o localització per direcció de ràdio. Els equips específics s’anomenen radiogoniómetres. Si ets radioaficionat (com sembla pel teu indicatiu), segur que has fet servir algun receptor amb funció de “bearing” o has participat en ARDF (Amateur Radio Direction Finding)!