Lluis Llach i Feliu Ventura – El bandoler

El gran tema “El bandoler” del grandíssim Lluis Llach. “Que no s’apague la llum” és el nom de l´espectacle que Lluís Llach i Feliu Ventura van estrenar el 26 de febrer de 2005 al BTM (antic Palau d’Esports) de Barcelona dins el cicle “Barnasants” i que han dut a terme durant tot el citat any recorrent diferents espais de Catalunya i el País Valencià. Lletra: Era el segle XIX, amb el nom d’en Joan Serra es coneix un bandoler per tothom en Lapera. Li agradava la sang, i el xiprer encara recorda tots els noms que allà han pregat: pietat, pietat. – No em mateu, que tinc dos fills i una esposa, us daré tot mon diner, però no em claveu eixa daga. No em mateu, us demane per ma mare! – Reseu l’últim “Crec en Déu”. – Pietat, pietat. L’endemà, de bon matí davant la Verge del Carme, de genolls està pregant i a dos ciris encén la flama. Però altre cop surt del bosc un gemec que el vent escampa i el botxí no escoltarà: pietat, pietat. – No em mateu, que tinc dos fills i una esposa, us daré tot mon diner, però no em claveu eixa daga. No em mateu, us demano per ma mare! – Reseu l’últim “Crec en Déu”. – Pietat, pietat. Però, Joan Serra, avui no ha tingut ja sort, dos soldats l’han pres ben fort i ara resta entre barrots. L’endemà de bon matí veu la forca preparada, en Lapera dóna un crit, és l’última pregària. – Quan jo sigui ben mort i penjat de l’alta forca i defalleixi mon cor i m’aneu a posar a la fossa, que algú resi una pregària davant la Verge del Carme i que dos ciris tinguin flama. Ningú no ho va fer.