MALPARLAT 📸 MEMÒRIA FOTOGRÀFICA #POÈTICAMENTINCORRECTE VIDEOCLIP

4t single de Malparlat, “Memòria fotogràfica” · ALBUM “Poèticament incorrecte” ja disponible a TOTES LES PLATAFORMES, còpia física 10€ SPOTIFY: rel=”nofollow”>https://open.spotify.com/album/1B8TOMZnCChGIQ1XGuMO2G BANDCAMP: https://malparlat.bandcamp.com/album/po-ticament-incorrecte Contacte directe: alfonselblue@gmail.com · Lletra i veu: Alfons Pérez (el Blüe) · Instrumental: Pacifiko · Arranjaments: José Gas · Solo guitarra: Adrian Tomàs (Tommy Guitars) · Mescla, gravació i master: Bezeta · Videoclip: Alejandro Giménez · Memòria fotogràfica… Cante una cançó, Perque davant d’un micro no tinc més opció, Pero hi ha voltes que l’ànim no està pa’ bromes… Que tots els punts i comes perden relació, … Més q’una afició… És la vida que vaig triar, la meua gàbia, Primer només desfogava la meua ràbia, I ara m’escolten des d’Aràbia i jo no ho sabia… Quan tenia 13 ja ho flipava en Violadores, Era un raret per escoltar rap, i ara em diuen “tu moles” Quan els 14 ja escrivia les meues lletres, Lo meu era fer rap, lo teu? fer-te manoles… Em va pillar tot açò en plena adolescència, El rap en valencià no va naixe’n Valencia… Ja fa 10 anys i seguisc mantenint l’essència, I en cada track acabe en boles, fent escoles, – Són les circumstàncies, La vida és un regal i jo puc donar gràcies Faces o desfaces… – Vius una aventura fins la mort des de que naixes M’ha costat novies, aficions i amistats, Se m’ha pujat al cap i un hòstia m’he pegat Pero he viscut cada moment com si fós únic, I alguns dels grans records que tinc son cantant raps, Ficant a Castelló en el mapa musical raper, Sóc el que sóc i el que esta terra m’ha ensenyat a ser, Posant-me a 100, posant l’accent… digne de vore’s Pare de dracs, vocals obertes, i esses sonores I si l’autoestima no m’acompanya un dia d’estos… Em perc en mil somriures de qui em vol i em dóna forces Em senc un Peter Parker valencià que parla en versos Els millors gestos només venen quan t’esforces I si l’autosuperació és un dogma per ma vida, Pense en mon pare i ma mare, i em ve una llàgrima… Lo món sancer s’ha tornat boig i estic per tu, endevina… Ninguna rima elimina el que el meu coret t’estima… – Són les circumstàncies, La vida és un regal i jo puc donar gràcies Faces o desfaces… – Vius una aventura fins la mort des de que naixes … Açò va dedicat, A Salva i Carlos que m’observen des del cel, A mon tio Pepe que era com un segon pare, I si el compare enlluerna més que cap estel… Als meus amics, que comparteixen cada anhel, Als meus oients, que fan d’esta una cançó màgica, A qui em va dur felicitat i ja no està, és cert… No vos oblide, tinc memòria fotogràfica. – Són les circumstàncies, La vida és un regal i jo puc donar gràcies Faces o desfaces… – Vius una aventura fins la mort des de que naixes