Marianna de Copons, la principal espia del servei d’intel·ligència català del 1714

La història de la Guerra de Successió hispànica, la que va enfrontar els partits borbònic i austriacista, i sobretot durant la darrera fase del conflicte, entre 1713 i 1714 que va ser anomenada “Guerra dels Catalans”, no s’explica sense el concurs del servei d’espionatge del govern de Catalunya. Aquell servei, dirigit per Salvador Lleonart, va tenir en Marianna de Copons, un dels seus actius principals. Marianna, va obtenir informació valuosíssima que va evitar la pèrdua de centenars de vides humanes en el camp de batalla dels Exèrcits de Catalunya. Durant la Guerra dels Catalans, amb el país parcialment ocupat pels exèrcits borbònics franco-castellans, Marianna va travar amistat amb diversos oficials de l’exèrcit enemic. Acudia a festes de l’alta societat, que reunien els oligarques del país que havien fugit de la Barcelona assetjada, i que contemporitzaven amb els oficials borbònics. A través de converses aparentment trivials, Marianna va tenir l’habilitat de creuar les dades que obtenia i les va transmetre al govern de Catalunya. Durant mesos, Marianna de Copons, posant en risc la seva vida, i fins i tot la de seus familiars, va informar d’una forma puntual i efectiva la posició i els moviments dels borbònics, que ocupaven bona part de Catalunya. Durant mesos, els que separaven la declaració de resistència a ultrança, votada per les institucions catalanes (juliol 1713) de la capitulació de Barcelona (setembre 1714), totes les cancelleries d’Europa van quedar meravellades de la resposta catalana: El poderosíssim exèrcit borbònic francocastellà, format per 50.000 efectius, no aconseguia fer recular l’exèrcit de Catalunya, format per tan sols 6.000 efectius. Aquest episodi bèl·lic s’explicaria per l’efectivitat del servei d’intel·ligència català, un dels serveis d’espionatge pioners de la història d’Europa, i del qual, Marianna de Copons, va ser un dels principals actius.