PARAULA DE RAHOLA | No són les clavegueres de l’estat L’estat és la claveguera

Sí, d’acord. Hem de confessar que, en el fons, ens va la marxa. Sobretot quan la disbauxa és el mirall d’un país com Espanya, que presumeix de tant i al que en realitat li manca de tot. De memòria, de dignitat. De principis edificants, saludables. Sans. Precisament tot el que no representa la màxima institució de l’Estat, la Corona i els Borbons. Ja poden cridar ben fort els monàrquics constitucionalistes, que la seva veu mai no s’alçarà per sobre de l’evidència: el seu país està molt podrit. I Joan Carles, l’emèrit que acaba de tornar de weekend a Espanya després de 2 anys a l’amagatall per evitar la Justícia, és el nucli d’aquesta insalubritat. Això, però, és ben sabut per tothom. La primera, l’escriptora Pilar Rahola, que coneix com les gasta el personatge, però que encara s’esgarrifa amb l’efecte que produeix entre molts españolitos: en comptes de repulsa, senten devoció, passió, èxtasi. — Sí, de acuerdo. Hemos de confesar que, en el fondo, nos va la marcha. Sobre todo cuando el desenfreno es el espejo de un país como España, que presume de tanto y al que en realidad le falta de todo. De memoria, de dignidad. De principios edificantes, saludables. Sanos. Precisamente todo lo que no representa la máxima institución del Estado, la Corona y los Borbones. Ya pueden gritar muy fuerte los monárquicos constitucionalistas, que su voz nunca se alzará por encima de la evidencia: su país está muy podrido. Y Juan Carlos, el emérito que acaba de volver de weekend a España tras 2 años en su escondrijo para evitar a la Justicia, es el núcleo de esta insalubridad. Esto es bien sabido por todo el mundo. La primera, la escritora Pilar Rahola, que conoce como las gasta el personaje, pero que todavía se queda estupefacta con el efecto que produce entre muchos españolitos: en vez de repulsa, sienten devoción, pasión, éxtasis.