📁 Veure tots Aina Monferrer
Píndola 18. La fossilització de l’error i algunes interjeccions (especial expressió oral)
En aquesta píndola, parlarem d’interferències del castellà molt arrelades en els valencianoparlants: en les interjeccions (*val, *bueno, *pos, *entonses) i en les perífrasis d’obligació (*tinc que + infinitiu, *n’hi ha que + infinitiu).
Què vol dir que un error està fossilitzat? Vol dir que està viciat al nostre cervell i que és molt difícil de corregir, ja que el tenim profundament automatitzat. Paradoxalment, els estudiants de valencià que tindran més dificultats per desempallegar-se dels errors fossilitzats són els valencianoparlants, més que no els aprenents que no tenen el valencià com a llengua materna (L1).
Fe d’errates. Al minut 10.45 del vídeo, afirme que “doncs” s’ha de pronunciar /dOnKs/, amb o oberta i una ka i una esse finals. En canvi, segons la transcripció fonètica d’aquesta paraula en el Diccionari Normatiu Valencià, la pronúncia adequada seria /dOns/, amb o oberta i amb una esse final. La diferència és mínima, però cal tenir-la en compte.
