Propagació extrema: Així es viu un Ducte Troposfèric en directe

Un ducte troposfèric (o tropospheric ducting) en VHF és un fenomen de propagació fascinant que permet que els senyals de ràdio viatgin molt més enllà de l’horitzó visual, arribant de vegades a centenars o milers de quilòmetres. Aquí tens una descripció detallada per al teu contingut: Com es forma? Normalment, a mesura que pugem en l’atmosfera, l’aire es torna més fred i menys dens. Tanmateix, sota certes condicions meteorològiques (com les altes pressions o una inversió tèrmica), es crea una capa d’aire calent a sobre d’una capa d’aire més fred i humit a prop de la superfície. Aquest canvi brusc de temperatura i humitat crea un gradient d’índex de refracció. L’efecte “Guia d’Ones” Quan les ones de ràdio en les bandes de VHF (com la de 2 metres) entren en aquesta capa amb l’angle adequat, en lloc de sortir cap a l’espai, es “dobleguen” o es reflecteixen successivament entre les capes atmosfèriques o entre una capa i la superfície de la terra/mar. És exactament com si l’atmosfera formés una guia d’ones natural o un túnel pel qual el senyal viatja atrapat, mantenint la seva intensitat durant distàncies molt llargues. Característiques clau en VHF: Abast: Permet contactes DX que normalment serien impossibles en VHF (per exemple, de Catalunya a les Illes Balears, Itàlia o fins i tot el nord d’Àfrica amb senyals molt forts). Estabilitat: A diferència d’altres tipus de propagació, els ductes poden ser molt estables i durar hores o dies. On i quan: És molt comú sobre el mar (ductes marítims) i sol ocórrer amb temps estable, anticiclònic, especialment durant la primavera i l’estiu o en les primeres hores del matí. #radioaficionat #ea3hsl #radioamatori #radioamatoriale #vhfdx