El Pony Pisador – Tres Tardígrads

Aquest últim tema va ser una sorpresa, ja que no havíem previst fer-lo i inicialment el disc havia de tenir 5 cançons. En principi, totes les peces van ser creades amb un joc o una interacció amb el públic concreta o una broma sonora en ment. Feia temps que rondava la idea de fer un valset bluegrass i un dia el Miquel va venir amb aquesta idea i la cançó feta de dalt a baix. Com que el Miquel està de vacances i no tinc gaire clar d’on li va sortir la idea, tiraré de memòria i de patilla i com que només ell sap si el que diré és veritat m’haureu de creure. El tema és que ell volia escriure una cançó de bressol, i se li va acudir que en lloc de tenir uns monstres sota el llit, es podrien tenir uns tardígrads, que són uns animalons microscòpics que tenen dues característiques principals, una és que són pràcticament indestructibles i poden sobreviure en condicions superextremes, com al gel, al magma o al buit de l’espai, i l’altra és que són bastant bufons. Així que el Miquel els va imaginar com unes bestioles simpàtiques que en qualsevol circumstància poden adormir-se junts. Vam gravar un vals bluegrass ben canònic i així ho vam tenir fet, fàcil, ràpid i eficaç. — Escolta “Tres Tardígrads” aquí: — Marxandatge: https://rattio.es/el-pony-pisador/ — Lletra i Música d’El Pony Pisador Arranjament d’El Pony Pisador Guitarra i Veu: Ramon Anglada Banjo i Veu: Guillem Codern Baix i Veu: Martí Selga Violí i Veu: Miquel Pérez Mandolina i Veu: Adrià Vila Enregistrament – El Pony Pisador al Water Road Records Mescla – Mario Patiño a La Atlántida Estudio Màster – Ferran Conangla Publicat per Guspira Records Edició Vídeo: El Pony Pisador — Instagram: https://www.instagram.com/elponypisador.yarr Facebook: https://www.facebook.com/elponypisador.yarr Twitter: https://twitter.com/elponypisador Web: https://elponypisador.com #ELPONYPISADOR – Hi ha unes criatures Sota del meu llit. Tres amics diminuts, Tres tardígrads petits. I quan el sol diu que marxa I estic mig adormit, Ben tapats i mandrosos Em desitgen bona nit. I a les nits en què costa Agafar la soneta, Sé que hi ha tres bestioles Aquí molt a prop. I amb les seves veuetes, Des del seu racó, Em canten aquesta cançó: Yorelei, iorolouri-i-iorelei. Tant al gel de l’antàrtic O a un cràter volcànic. Fins i tot a l’espai Res no pot impedir Que quan el primer badalla I el segon s’estira I el tercer s’arrauleix Tots se’n van a dormir. I a les nits en què costa Agafar la soneta, Sé que hi ha tres bestioles Aquí molt a prop. I amb les seves veuetes, Des del seu racó, Em canten aquesta cançó: Yorelei, iorolouri-i-iorelei. Yorelei, iorolouri-i-iorelei.