Fem un tornado i acabem a Júpiter.

No hi ha res a l’univers que s’estigui quiet! Tot es mou a i més mai ho fa en línia recte. Un bon exemple són els tornados, un immens vòrtex de bellesa i perillositat innegable. Un pot alt i prim, amb quatre cinquenes part d’aigua i la resta d’aire, al que li fem un ràpid gir genera un tornado a escala diminuta! Podem afegir-hi una mica de purpurina per observar els corrents, però hi ha una segona opció. Omplir el pot totalment i posar-li partícules finíssimes procedents de cola escolar metal·litzada. En fer-lo girar ràpidament apareixen unes línies que ens permeten observar i deduir el que passa al seu interior. Aquest experiment té una contrapartida encara més científica, més apte per estudiants de secundària. Busquem un pot ben gran, a dins en posem un mes petit que hem omplert parcialment d’aigua perquè quedi surant quasi en equilibri indiferent. Després omplim l’espai entre el pot interior i l’exterior amb aigua, purpurina i una mica de cola transparent. Per una altra banda busquem un suport rotatori. Això és un repte per al mes “Makers”. Ens servirà un disc dur d’ordinador, un cavallet d’escultor, o encara més vistós, un tocadiscos de vinil. La idea és que puguem fer girar els pots a una certa velocitat, com a molt 70 o 80 revolucions per minut. El pot interior només comença a girar quan el líquid l’arrossega. Però si sobtadament aturem el pot exterior el de dins encara podrà girar uns segons i per tant el líquid estarà sotmès a forces molt especials. Aquest muntatge, anomenat cèl·lula de Couette-Taylor, permet reproduir algunes de les pautes que podem observa a l’atmosfera de júpiter i fer molts estudis d’hidrodinàmica. També podem reproduir els moviments de les galàxies! Només ens cal trobar un recipient pla amb tapa transparent, omplir-lo amb aigua i partícules en suspensió i fer-lo girar sobre si mateix. L’espectacle científic està garantit.