📁 Veure tots Marc Boada Ferrer
Fem una “LÁMPARA DE LAVA”, i descobrim la convecció del mantell terrestre.
Sempre diem que hi ha tres formes de transferència de la calor. La radiació tèrmica, la conducció de calor i la convecció. A vegades, però, oblidem que és precisament la convecció del mantell terrestre la que produeix el magnífic fenomen del vulcanisme. Tot comença al nucli terrestre. Allà, hi trobem una roent massa metàl·lica constituïda fonamentalment per ferro i níquel però que té en dissolució molts elements radioactius, l’autèntic origen de l’energia geotèrmica. El nucli es troba una temperatura comparable a la de la superfície del sol i només es pot refredar d’una manera, transmetent calor cap al mantell. Aquest pateix un canvi d’estat, es torna més fluid i comença a ascendir cap a l’escorça terrestre. Naturalment hi ha d’altres fenòmens, com el frec de les plaques entre elles, que també poden produir volcans, però són més difícils de reproduir al laboratori. La làmpada de lava és precisament això, un model de convecció que imita, de lluny, l’ascens de glòbuls magmàtics, que en arribar a la superfície malden per sortir. La principal diferencia amb la realitat és que un cop a la superfície la lava pot tardar milers de milions d’anys en retornar al mantell. En la làmpada de lava l’avantatge és que aquest cicle del moviment convectiu es repeteix una vegada i una altra.
