Josep Maria Cantimplora – Un petó i una flor

Per tu deixaré el meu país, deixaré la plana i m’aniré… molt lluny d’aquí! Creuare plorant el jardí, i amb els teus records me n’aniré molt lluny d’aquí! De dia viuré pensant en el teu somriure, de nit els estels m’acompanyaran. Seràs aquella llum que guia el meu camí, me’n vaig però et prometo que ja tornaré demà. Un petó i una flor per marxar, una t’estimo, una moixaina i un comiat. Massa lleuger equipatge per fer aquest viatge, les penes pesen prou a dins del cor. Més enllà del mar hi haurà un indret on el sol cada matí llueixi més. Forjaran el meu destí les pedres del camí. Allò que és estimat enrere va quedar. Buscaré una casa per tu, encara que l’hagi d’okupar. Amb les mans i el teu amor, faré ‘pam i pipa’ al director del banc. De dia viuré pensant en el teu somriure, de nit els estels m’acompanyaran. Seràs aquella llum que guia el meu camí, me’n vaig però et prometo que ja tornaré demà. Un petó i una flor per marxar, una t’estimo, una moixaina i un comiat. Massa lleuger equipatge per fer aquest viatge, les penes pesen prou a dins del cor. Més enllà del mar hi haurà un indret on el sol cada matí llueixi més. Forjaran el meu destí les pedres del camí. Allò que és estimat enrere va quedar. Un petó i una flor per marxar, una t’estimo, una moixaina i un comiat. Massa lleuger equipatge per fer aquest viatge, les penes pesen prou a dins del cor. Més enllà del mar hi haurà un indret on el sol cada matí llueixi més. Forjaran el meu destí les pedres del camí. Allò que és estimat enrere va quedar.