Terrassa ‐ Hecho con Clipchamp

A l’entorn de l’any 1000, el nostre territori i la població va viure un canvi trascendental que va derivar en l’origen de Terrassa. La societat senyorial i el feudalisme van transformar el territori, els carolingis en expansió sobre els territoris califals d’Al-Àndalus, van adquirir el control administratiu del territori a través de la instauració dels castells, primeres torres que podien ser de fang, de fusta o de pedra, símbol del poder sobre els camperols. El terme de Terrassa és terra de frontera, amb un poblament dispers i només amb uns petits nuclis de població, les viles parròquia. Una d’elles, la situada a l’entorn d’una torre de vigilància, formava part d’una línia de control de la via que, travessant el Vallès, comunicava Barcelona amb la Catalunya interior: des de la Torre del Palau es controlava tota la zona dels camins ramaders que portaven cap a l’interior, en direcció a Manresa, més conegut com el Camí ral. Altres torres formaven aquesta línia però la millor ubicada era la de l’actual Plaça Vella, la Torre del Palau que donarà lloc a la Vila de Terrassa. Aquest origen el vinculem a l’obligació de fer passar el camí de la transhumància de les ovelles de les planes als Pirineus pel terme, així com a l’establiment de la fira ramadera pel maig. També es pot relacionar amb el naixement i control del mercat per part de les autoritats, per tal de garantir les mesures i la legalitat de l’intercanvi, que obligatòriament es feia tots els dimecres a la plaça de la vila. També era la voluntat de la monarquia concentrar la població per tal de controlar-la i poder cobrar tributs procedents dels drets i monopolis feudals (mesures, molins,…). El principal esdeveniment a destacar va ser la implantació al nostre territori del “Terracium Castellum”, un concepte que apareix per primera vegada en la Carta Capitular de l’any 844, escrita a Tolosa de Llenguadoc per Carles el Calb, a favor dels habitants del Terracium Castellum. Es va relacionar el topònim amb la torre pel fet que significa «lloc on hi ha un castell» però, o bé devia ser una estructura anterior a l’actual de la qual no s’han conservat restes arqueològiques o bé, el castellum podria fer referència només a una entitat administrativa depenent del comtat de Barcelona. En aquest topònim hem de situar l’origen de Terrassa. Terracium Castellum, Castrum Terraciense o altres denominacions similars apareixen als diplomes carolingis dels segles IX i X. Trobareu un munt d’informació al web de Museu de Terrassa.