📁 Veure tots

Cava: Què és Zonificació?

El Cava indica l’origen geogràfic per zones, o subzones de producció. Descobreix quines són, on estan, i quines són les particularitats
de cada regió amb ENOTURISTA. 1) Com saber l’origen d’una ampolla de Cava?  La procedència geogràfica del Cava es pot trobar a l’etiqueta. La part frontal mostra el municipi, i opcionalment la contraetiqueta indica la zona i la subzona. És una indicació opcional, no obligatòria. Depèn de cada elaborador decidir si assenyala l’origen del raïm a les ampolles. 2) Com són aquestes contraetiquetes? Tècnicament se les anomena ‘marxamos’. És el segell de garantia del Consell Regulador del Cava. En els Caves de Guarda Superior, (Reserva i Gran Reserva), i els de Paratge Qualificat, se’ls permet indicar la zona i la subzona. En el Cava de Guarda, només la zona.  3) Quins requisits ha de tenir una ampolla? Els elaboradors que vulguin incloure a l’etiqueta l’origen del Cava han de fer-lo amb raïm que provingui exclusivament de municipis elaboradors. El celler s’ha de trobar dins del terme municipal. En aquests dos casos, el Consell Regulador li dona una contraetiqueta oficial. 4) Quines altres informacions mostra? A banda del certificat d’origen, on s’indica la zona o la subzona, la contraetiqueta també mostra altres informacions. Per exemple, si és un Cava de Guarda, o Cava de Guarda Superior (Reserva i Gran Reserva), els mesos mínims de criança, o si prové d’un elaborador integral. 5) Quines són les zones de producció del Cava? La principal zona de producció històrica de Cava és el Penedès, i en concret Sant Sadurní d’Anoia, la capital del Cava i els seus voltants. Aproximadament el 95% de la producció de Cava hi té el seu origen. Tot i així, hi ha altres zones de producció on es pot elaborar Cava amb Denominació d’Origen. Catalunya: “Comtats de Barcelona”. Aragó, Navarra i La Rioja: “Valle del Ebro”. Comunitat Valenciana: “Zona de Levante”.* Extremadura: “Viñedos de Almendralejo”.  Per què s’elabora Cava en aquestes zones? 6) El Cava només es pot elaborar en vinyes inscrites al Consell Regulador del Cava de municipis on històricament se n’ha fet, no comarques, o províncies. En alguns casos es va haver de decidir als tribunals, com València o Extremadura. El raïm per fer Cava només pot venir d’aquests municipis. A Catalunya, per exemple només se’n pot fer a alguns pobles de l’Alt Empordà, i en el cas del Bages només a Artés. 7) Quantes subzones té el Cava?     Algunes de zones tenen, a la vegada, subzones Comtats de Barcelona té: Valls d’Anoia Foix Serra de Mar Conca del Gaià Serra de Prades Pla de Ponent Valle del Ebro: Alto Ebro Valle del Cierzo 8) Quines particularitats té cada zona? Cada zona té diferècies geogràfiques marcades per: – situació  – clima – altitud – varietats predominants 9) Per què hi ha subzones diferenciades? Tot i pertànyer a una mateixa zona, cada subzona té diferències i singularitats que la fan única. Per exemple, la zona de “Serra de Prades”, hi ha un microclima propi que afavoreix el cultiu de varietats de raïm com el Trepat, en caves rosats, o el Macabeu i la Parellada, en Cava blanc. Aquesta subzona, modelada per l’erosió del riu Francolí i els seus afluents, ocupa la conca de les Muntanyes de Prades i la Serra de Miramar. 10) Com afecta la subzona al Cava? Cada territori aporta unes característiques diferencials al Cava. Abans de la zonificació, les etiquetes de Cava obviaven el seu origen. Així, un Cava duia la mateixa etiqueta si estava elaborat amb raïm d’Almendralejo (Extremadura) o de Vilajuïga (Alt Empordà). Aquest fet va ocasionar que en moltes ocasions es demanés al Consell Regulador una normativa concreta. La negativa va ser un dels motius que va portar un grup de cellers a abandonar la DO el 2020.   Els sommeliers consideren que hi ha grans diferències. Per exemple, a la subzona de “Serra de Prades”, on hi ha el celler Carles Andreu, n’estan convençuts. A la Conca de Barberà el clima mediterrani té un influència continental. Hi ha un notable contrast tèrmic entre el dia i la nit. Les vinyes estan plantades entre 350 i 600 metres d’altitud. A la “Serra de Prades” es verema més tard que a la subzona de “Conca del Gaià”, que queda al sud, i molt més tard que al “Pla de Llevant”, que es troba al nord.