El Valor de les Coses

Hi ha feines que no es poden pagar com el que realment aporten. No és culpa dels corredors ni de les

entitats, sinó de tots plegats. Posem un valor excessiu a coses que ens aporten instantàniament per sobre del seu preu: una samarreta del Barça, una beguda, una cursa perquè té nom o fins i tot un material perquè l’utilitza una cara coneguda. A mi també em passa, no us penseu. Però resulta que moltes d’aquestes coses, un cop les tenim, no ocupen tant el nostre moment de felicitat. Els moments personals que la majoria de mortals recordem més, són els assoliments personals, La capacitat d’aconseguir allò que ens em proposat, assolir un objectiu que costa. Llavors, si que ens sentim pletòrics, eufòrics i normalment, perquè no dir-ho amb majúscules, ALLÒ ha estat la conseqüència de les ajudes, idees i mecanismes d’un professional… però pagar… com ens costa. Perdonareu, una reflexió tonta que volia escriure.