Hola enoturistes curiosos! Us proposem descobrir les comarques de Barcelona a través dels paisatges del vi
I si voleu amb una copa a la mà
Us heu preguntat mai perquè som un país de vins? On va començar tot ? Amb els fenicis? Amb els ibers? Amb els romans? I com és que el vi continua fins els nostres dies?
Si ets curiós, acompanya’ns en aquesta ruta per descobrir els orígens del vi
Font de la Canya. Jaciment. Avinyonet del Penedès
Aquest és el lloc més antic de Catalunya on s’han trobat llavors de raïm. Calculen que són del segle 7 abans de Crist. Situem-nos!
Fa 2.700 anys, els ibers ocupaven la costa de la Península. L’arribada dels fenicis, vinguts del Pròxim Orient, els va canviar la vida.
Oriol Vicente. Glops d’història.
“Els fenicis venien aquí a intercanviar. Ells volien metalls. Per intercanviar havien de portar algun productes que aquí no existís. Llavors portaven el vi”
DO Vinífera. Museu. Avinyonet del Penedès.
“La gent de la Mediterrània començaren a deixar de ser bàrbars quan aprengueren a conrear la vinya”. Aquesta frase d’un historiador grec ens saluda a l’entrada del museu, a tocar del jaciment.
Els ibers van quedar enlluernats pel vi. I van aprendre a fer-ne. Es veu a la Font de la Canya.
Aquests murs eren magatzems de vi i llavors, que s’han reproduït al museu…
Els ibers premsaven el raïm en cofins i el guardaven en àmfores.
Al jaciment hi havia restes de llavors i un cremador de la deessa Demèter, que avui és la imatge de la DO Penedès.
Centre Enoturístic i Arqueològic de Vallmora. Jaciment. Teià
500 anys després, els romans arriben a la Península i ho canvien tot. Aquest celler a Teià, es conserva tal i com devia ser en aquella època.
Des d’aquí, exportaven vi a tot l’imperi.
Paula Lloret. CEAU de Vallmora.
“Els romans van apostar per produir molt. Va ser un motor econòmic. I es va democratitzar el vi, que gràcies a ells va arribar a totes les taules”.
Aquí s’hi va trobar el segell amb que marcaven les àmfores, una espècie d’etiqueta, la més antiga de la nostra història.
Els romans bevien vi tot el dia. Dels seus tiberis ve l’expressió “posar aigua al vi” que és el que feia l’amfitrió per evitar problemes.
I del llatí dels romans al llatí dels monjos. 1.000 anys d’història.
Monestir de Sant Cugat.
El vi va continuar present durant l’època dels àrabs, que bevien menys alcohol. I va revifar amb la reconquesta cristiana.
Els monjos van repoblar la zona sarraïna i van arribar a pactes amb els pagesos perquè plantessin cereals, olivera i vinya.
Alba Rodríguez. Museu de Sant Cugat
“El vi s’associa amb el cos de Crist i el vi era la sang de Crist”.
A l’Edat Mitjana, el propietari cedia la terra al pagès a canvi de dures concessions. El sistema va durar 1.000 anys. Fins a l’arribada de la fil·loxera.
Celler Cooperatiu. Sant Cugat.
Cooperatives com aquesta van ser la resposta a la crisi agrícola més important de la història.
El pagès només podia cultivar els ceps vius. Però la meitat estaven morts i els propietaris van recuperar les seves terres. Els treballadors es van unir.
El celler modernista de Sant Cugat és una joia arquitectònica. És obra de César Martinell, deixeble de Gaudí.
Sant Cugat va ser un dels llocs de Catalunya on hi va haver més vinya.
El celler va tancar als anys 80, empès per la demanda de residències.
ViLab. Equipament cultural. Sant Cugat
Al davant del celler es recorda aquesta història i es mira al futur.
Dels vaixells dels fenicis a la tecnologia del segle 21. El vi viatja en l’espai i en el temps
I acabar en un lloc com aquest, un lloc modern com el VILAB. De l’origen del vi al vi del futur
🔴 La nostra web: https://enoturista.cat/
———SEGUEIX-NOS A LES XARXES SOCIALS——
🔴 INSTAGRAM: https://www.instagram.com/enoturista/
🔴TWITTER: https://twitter.com/enoturista_
🔴 FACEBOOK: https://www.facebook.com/enoturista.cat/
🔴 MAIL: info@enoturista.cat